Hercòlubus o planeta vermell

V. M. Rambolú, autor d’”Hercòlubus o planeta vermell”, escriu en el seu pròleg:  “Aquest llibre el vaig escriure amb molt de sacrifici, ajagut en un llit sense poder-me llevar ni poder-me asseure; però en veure la necessitat que hi ha d’avisar la Humanitat del cataclisme que ve, vaig fer un gran esforç”.

Humilment, cedeixo espai en el meu blog per difondre una informació tan vital per tot la Humanitat.

 

  

 

 Com no podria ser d’altra manera, el dedico a en R. , que em va regalar aquest llibre per Sant Jordi. Mai t’ho podré agraïr de la manera que et mereixes 😉

[@more@]

“La Humanitat està embadalida amb els pronòstics dels falsament anomenats científics, que no fan res més que omplir-la de mentides, desfigurant la veritat. Parlarem ara d’Hercòlubus o Planeta vermell, que ve cap a la terra”.

Així comença el llibre de V. M. Rambolú que pretén avisar la Humanitat de l’apropament inexorable a la Terra d'Hercòlubus, el Planeta Vermell, 5 o 6 vegades més gran que Júpiter. Malgrat que no es parla estrictament de col·lisió, vindran tot de coses dolentes i significarà la fi de la Terra, i també la nostra. Per això l’autor té el detallàs d’avisar-nos. Perquè, sembla que no, però es veu que podem fer-hi alguna cosa.

Per començar, resulta que el “Niño” no és el “Niño”, sinó que hi ha unes esquerdes a la Terra que han fet que el foc de la Terra toqui amb l’aigua. A això, li afegeixes uns monstres del fons del mar nodrits d’energia atòmica i el panorama és, com a mínim, preocupant (i més preocupant és la capacitat d’algú per pensar tot això. I més preocupant encara el munt de seguidors que tenen, ja que hi havia voluntaris en una paradeta on es venien aquests llibres, que algú s’ha molestat en editar, i el que és més, traduir. La meva versió és en un català perfecte).

Però hi ha més, hi ha més. Cito textualment: “He vist pel·lícules, revistes dels senyors nord-americans (això sí que és universal: els americans tenen la culpa de tot” –nota meva-), en què volen tapar la llum del sol amb un dit i s’equivoquen perquè a mi no em tapen la vista i molt menys em faran creure amb les seves teories ximples i imaginacions baixes. (…) Tal com han fet amb Hercòlubus han fet amb els extraterrestres,  deformant-los com gori·les, com animals. Aquesta és una gran mentida, és fals cent per cent, perquè els habitants d’altres planetes són superhomes i savis”.

El capítol detalla els viatges astrals de l’autor per Venus i Mart. A tall d’exemple us explicaré que els venusins tenen cossos perfectes, les botigues de roba a Venus són iguals que les d’aquí  i les avingudes funcionen amb cinta transportadora. El problema (segons el meu parer) és que procreen sense “l’acte fornicari”, com diu l’autor, i afegeix “no hi ha degeneració sexual com hi ha aquí, que els sacerdots estan casant homosexuals”. En canvi, a Mart tothom vesteix com un soldat; a més, neixen, creixen i moren a voluntat, prement un botó.  Només afegiré que les naus interplanetàries no són sempre rodones, hi ha un model allargat també.

Però anem a lo pràctic, que és la nostra salvació. A veure, ni tan sols Rambolú té la supersolució, així que la salvació és possible si mor el nostre jo psicològic i a través del desdoblament astral. A part d’una cosa molt poc atractiva que es diu Castedat Científica, el tema és que cal aprendre a desdoblar-se astralment. I us preguntareu, com sé que estic en el pla astral o el pla físic? Fàcil. Feu un saltet endavant (no cal massa gran), amb la intenció de flotar. Si floteu, esteu al pla astral, i si no no.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Hercòlubus o planeta vermell

  1. uri diu:

    Oooooooh! Realment t’estàs llegint el llibre o es una lectura de l’índex?

    mmooooooooola mogollón els monstres atómics aquests que dius, i lo del foc de la Terra queda molt folclòric, però això de les tendes de Venus ho trobo una frivolitat de molt mal gust, sobretot parlant de temes tant importants com la destrucció del nostre planeta.

    La meva pregunta pel prufasó rambolú és, si el planeta roig (em recorda el nan roig) es tan gansote què passa que només destrossarà la Terra!!!!???? Mart i Venus estan tant tranquils???

    O bé Hercòbulus és un racista planetari o bé crec que la solució passa per fer una Aliança Supra Planetària amb els impàvids Marcianus i el perfectes Venusians!!!! Tot i que això ho està dient un alienat pel mètode científic i no sé si això invalida les meves idees.

    Segur que en Pastanaga sabrà guiar-nos en els nostres dubtes.

    ens veiem,

    uri

  2. R. diu:

    Ostres, això si que és un tema de debat!!
    La veritat és que els d’Hercólibus estan molt molt malament. M’apassiona veure com li poden dir a la gent que els seus problemes són fruit d’un planeta invisible que ens amaguen els dolents. No entenc el mecanicme que fa que la gent es cregui que el canvi climàtic és degut a un volcà submarí i els peixos atòmics i, en canvi, demanin més i més proves per creure que és per les emissions.

    Bé, ara que ja has entrat al Món, ja buscaré una conferència de gent abduida pels marcianos. Jo vaig sentir una noia que explicava que havia fet l’amor amb uns extraterrestres (el seu marit feia una cara indescriptible) i que era la millor experiència que havia tingut. No sé si són els mateixos d’Hercólibus, ja que pel que deia no practicaven la Castedat Científica, però semblen molt més interessants. Perquè la veritat, no us molaria anar en OVNI fins a Júpiter i que uns éssers daurats maquísims us diguéssin el sentit de la vida mentre practiquen sexe extraterrestre amb vosaltres?

  3. Papá Oso diu:

    Tranquils! el FSM* ens salvarà!

    * Flying Spaghetti Monster

Els comentaris estan tancats.